|
|
|
El Veterinario holístico es menos estresante cuando va a domicilio
|
|
Los animales parecen estar más cómodos y menos estresados cuando el veterinario los ve en el hogar.
(CBS4) BOSTON Para los propietarios de animales, llevar el animal al veterinario puede suponer bastante tiempo, y puede implicar un factor de estrés adicional para el animal. Aunque ahora, el Veterinario puede venir hasta donde usted resida.
Dr. John de Jong es uno de los cada día más habituales Veterinarios que realizan sus visitas a domicilio. Su automóvil con la matrícula oficial "Dr. John", está equipado con todos los materiales e instrumentos que necesita. En él lleva jeringas, medicaciones, vacunas y tratamientos contra las pulgas y garrapatas, para cada visita durante su ocupado día.
"Nosotros podemos realizar casi todas los procedimientos que se pueden realizar en un hospital veterinario, excepto la cirugía mayor, los rayos X, etc".Él dice.
De Jong fue uno de los primeros veterinarios en la zona de Boston en ofrecer su servicio a domicilio dentro de lo que se denomina su Clínica Veterinaria Móvil de Boston.
"Estoy ofreciendo un servicio que creo que a la gente le satisface y sus animales están por supuesto menos estresados.". Nos dijo.
Y ese es uno de los puntos a favor. Cuando llevas tu mascota al veterinario, puede resultar bastante costoso, sobretodo si posees muchos animales.
Martha King tiene 4 gatos atigrados y un pastor escocés, y por eso opta también por las ventajas del servicio a domicilio.
"Es definitivamente mucho más fácil para ellos, ya que no tienen que viajar en el coche y todo eso".Ella nos decía.
Si es más fácil para los animales,la visita a domicilio también resulta menos incómoda para sus dueños, como Pam Woodworth, cuyo perrita Magnolia es periódicamente visita por el Dr.Jong.
" Me supone sólo una cuarta parte del tiempo que empleaba en llevarla al veterinario". Decía Wooodworth.
Según lo que explica Jong, "Para las personas que tienen agendas apretadas, si no pueden llevarlos al veterinario, yo puedo venir antes que vayan a trabajar, al mediodía, o después de su trabajo".
¿Esperas pagar mucho por toda esta comodidad?. Las visitas a domicilio suelen costar entre 90 to 100 dólares, y las vacunas y las medicaciones al mismo precio que una visita en la clínica." Cuando la gente se sienta ahí y me dicen que si es un poco caro cuando me llaman por primera vez". "Entonces, yo siempre les digo ¿qué es lo que le cuesta que le venga el fontanero o el lampista a casa?". Dice Jong.
A los clientes les gusta el servicio personalizado, y no es malo para el veterinario tampoco. Yo he tenido almuerzos muy gratos por la mañana con más de un cliente, con cafè y pastel recién salido del horno,y cosas así. Entonces tú te conviertes más bien en el veterinario de la familia". Nos cuenta Dr. de Jong.
La mejor manera de encontrar a un veterinario a domicilio es por el boca a boca. También puedes probar a navegar en internet. Pero asegúrate de comprobar sus credenciales o de incluso pedir referencias.
Traducción del artículo original (*):
D.Alarcón
(*) House-calling Vets offers convenience to Pet Owners, from cbs4.boston.com
|
|
|
Los animales como miembros de la familia: riesgos y beneficios.
|
Desde muy antiguo los animales han proporcionado compañía y alegría a los humanos, los cuales se han relacionado de una manera u otra, según el tipo de cultura. En nuestra cultura, por ejemplo, cada dia es más habitual la incorporación de mascotas como miembros de la familia.
Des del punto de vista de la salud humana, ya se han llevado a cabo múltiples estudios que identifican y precisan los potenciales beneficios que comporta ser responsable de un animal de compañía.
Algunos de estos estudios, señalan que las mascotas proporcionan beneficios para la salud humana, tales como la disminución de la presión arterial, la frecuencia cardíaca, así com un efecto positivo en la disminución del nivel de estrés y ansiedad, así como un aumento de la tolerancia al dolor.
Aunque se hayan reconocido ciertos beneficios derivados del hecho de convivir con estos animales, también hay que reconocer que existen ciertos riesgos potenciales. La proximidad de una mascota no está exenta de un posible riesgo de transmisión de agentes infecciosos a las personas. Por esta razón, es importante dar a conocer algunas de las medidas de control y protección adecuadas para poder prevenir estas situaciones.
Cuando una infección se transmite desde un animal a las personas o viceversa se denomina zoonosis. Algunas de estas pueden transmitirse por contacto directo con el animal o indirecto a través de alguna de sus secreciones, deposiciones, o bien mediante ciertos vectores biológicos como son ciertos artrópodos (pulgas, garrapatas, ácaros,...).
El propietario de una mascota, que tiene que ser un adulto, es la persona que tiene la responsabilidad ante el animal y la comunidad, de satisfacer las necesidades de alimentación y protección básicas de su mascota. Igualmente, debe procurarle un entorno saludable, desde el punto de vista físico y mental.
Con el fin de mantener a las comunidades humanas saludables, conviene saber cuáles son las características más relevantes de las mascotas, así como fomentar su tenencia responsable.
Tener mascotas, comporta conocer las necesidades de cada especie, y esto requiere que un adulto asuma esta responsabilidad, ya que si una mascota no se cuida y no se controla de forma adecuada, puede suponer un peligro sanitario para el individuo, su familia y para la sociedad.
Actualment, el veterinario es el profesional del área de la salud pública que tiene la misión de orientar y asesorar en relación al cuidado y la protección de los animales domésticos.
Entre las actividades relacionadas con los animlaes que generalmente desarrolla un veterinario se pueden mencionar las siguientes:es activitats relacionades amb els animals que generalment desenvolupa un veterinari es poden mencionar les següents:
- Asesorar en la adopción o compra de una animal, con el fin que se adapte a las características del grupo familiar y del ambiente.
- Recomendar las medidas necesarias para la asistencia en viajes con mascotas.
- Controlar los animales sanos (crecimiento y desarrollo).
- Educar en los hábitos de alimentación y normas de convivencia ciudadana.
- Diagnosticar con antelación las enfermedades y tratarlas adecuadamente.
- Asesorar en el manejo de aspectos reproductivos de los animales (métodos anticonceptivos, parto, lactancia, etc.)
- Dar indicaciones en caso de vacunaciones, desparasitaciones,...
Hay que tener en cuenta, que las enfermedades más comunes que pueden afectar a los animales domésticos son de origen infeccioso y éstas pueden ser originadas por virus, bacterias, hongos o parásitos. Muchos de estos parásitos se pueden encontrar en el ambiente (en forma de huevos o larvas), y por tanto, hay que evitar que las aguas se contaminen con deposiciones de los animales.
Los animales también pueden tener parásitos sobre su pelo, los cuales nos pueden transmitir enfermedades más o menos severas en función de la persona, la edad, el estado inmunitario, etc.
Adaptación del texto Recomendaciones para el cuidado y manejo responsable de mascotas y su impacto en salud humana de la Dra. Marisa Torres y miembros del Comité de Infecciones Emergentes. Sociedad Chilena de Infectología
|
Doggie house calls skip the drag of a visit to vet. More veterinarians go mobile, offering checkups, even neutering from home.
|
GLENDALE, Wis. - Fourteen-year-old Murphy hisses and growls as Dr. Barb Rossi tries to draw blood from her leg to find out if the cat’s kidney failure has progressed.
Rossi has put a muzzle on her and owner Peggy Vanco is holding her on a bed in her Glendale home. Vanco also has two other cats and a springer spaniel that got checkups.Rossi is part of a growing number of veterinarians who make house calls because of the low overhead costs and the freedom that comes with it.
“For older people, for people with disabilities, for animals that hate to go in, it’s really nice and it helps me to see animals in their own environment,” Rossi said.
Shannon Stanek, president of the 30-year-old American Association of House Calls and Mobile Veterinarians, said the profession is experiencing a revival: Membership has doubled to about 300 members over the last 10 years. She also has received more inquiries lately.
She estimated about 70 percent of her members work out of their cars and the rest have mobile units — recreational vehicles where they perform surgeries, dental exams and X-rays. Two companies that make the mobile units are also seeing an increase in demand.
Stanek, who is based in Pottstown, Pa., estimated that about 5,000 vets make house calls nationwide in both rural areas and big cities.
Stanek, 36, has visited homes for about nine years within about 20 miles of her home.
Her business has grown 15 percent to 20 percent each year and she is looking to add an office to her practice in case her clients need emergency services or medications.
Dr. Michael Andrews, president of the American Animal Hospital Association, said people think more highly of their pets than 15 or 20 years ago.
From Ap Associated Press
Updated: 4:50 p.m. ET May 17, 2006
|
|
Animals de Companyia: Beneficis per a la Salut
|
|
Cada cop és més habitual trobar un inquilí pelut i de quatre potes a les llars del nostre país. A quasi totes les cases on hi viuen nens també hi viu algun animal de companyia i no seria ilògic pensar que, si segueix aquesta progressió, aviat hi hauran més animals que nens.
Aquesta dada ens indica que ha d’ haver-hi quelcom de bo i positiu darrera del fet de tenir un animal de companyia a casa. És important recordar que, a dia d’avui, són ja molts els estudis que parlen sobre els beneficis físics, emocionals, i psicològics de tenir animals.
No cal oblidar que els animals al llarg de la història han tingut un paper important per l’home i que han intervingut en moltes de les seves costums i tradicions. Els primers homes ben aviat s’adonaren que el fet de tenir animals els ajudava a realitzar moltes tasques, tals com la caça i la defensa en el poblat. Avui en dia, en canvi, el gran increment en el número de persones que conviuen amb animals, fa pensar que aquestes els troben molt estimulants i els aporten una sensació de més contacte amb la natura. No cal entrar en detalls de perquè cada cop tendim a viu-re més depressa i amb el risc de convertir-nos en una societat impersonal d’homes i dones soles. Des de la senyora gran que passa el dia sola a casa a l’estudiant que dedica més hores del compte a treballar davant la pantalla d’un ordinador.
No hi ha dubte que els animals de companyia ens poden ajudar a mitigar moltes sensacions com l’angoixa , l’estrès i la soledat, a més de proporcionar-nos nous i bons estímuls per iniciar el dia amb motivació i vitalitat.
L’animal no ens critica ni ens jutja i, per tant és un immillorable i neutral confident a l’hora de conviure, per exemple, amb l’estrés emocional. La majoria de nosaltres sabem que davant d’un animal pràcticament tothom s’hi troba a gust i normalment ens faran passar una estona ben divertida. La seva senzilla presènca ens retorna amablament al nostre esperit de la infancia, i llavor torne a jugar com abans. Amb la seva connexió permanent amb la vida i l’univers ens ajuden a viure el present i a desconectar-nos, i millor dit, alliberar-nos de les nostres llistes de d’obligacions i preocupacions racionals immediates, passades o futures.
Des de fa anys que es porten a terme a molts països (incloent el nostre) activitats dirigides o programes de teràpia assistida en què els animals ajuden als professionals sanitaris en la rehabilitació de persones amb deficiències físiques o psíquiques. Val a dir que en molts casos els resultats han estat molt positius donant-se taxes de recuperació millors i més ràpides. Per exemple, raspallar un gos pot resultar una activitat molt estimulant per un nen que s’està rehabilitant d’una paràlisi al braç, i que d’altra banda no voldria participar activament en el tractament.
Les últimes investigacions ens indiquen que acariciar un animal ens aporta també un grau de relaxació, augmentant el nostre benestar i ajudant-nos a reduir la pressió arterial, disminuint d’aquesta manera el risc de patir qualsevol malaltia coronària.
Donat que els animals ens aporten tans beneficis per a la nostra salut, seria un bon moment per reconèixer que el seu paper esdevé important i d’unes dimensions considerables a les nostres vides. Per altra banda, seria positiu que les institucions de salut reconeguessin l’impacte positiu que els animals poden tenir en els pacients humans i, fins i tot, incloure informació sobre tinença o no d’animals a l’historial respectiu.
Els animals de companyia poden ser per tant incorporats en molts programes sanitaris de teràpia i ser de gran ajuda en potenciar les estratègies de rehabilitació convencionals.
Cal esmentar que uns animals són més adequats que altres per als diferents programes, i això pot variar bàsicament en funció del nivell de mobilitat i carácter de la persona, o inclús, del nivell de responsabilitat que aquesta està en disposició d’assumir.
En qualsevol cas, se sap que són molt baixos els riscos de tenir animals, quan aquests es troben degudament sans, vacunats i socialitzats, en comparació amb tots el beneficis que ens pot aportar la seva desinteressada companyia.
Alguns estudis ens indiquen, per exemple, que els avis que vivien amb un animal de companyia necessitaven menys visites mèdiques que la mitjana de la seva edat, i que inclús l’esperança de vida era estadísticament superior en aquest tipus de població.
Per últim, i com deia Odean Cusack : “ sempre que acceptem els animals com els nostres potencials sanadors, com a grans contribuidors a la nostra salut, felicitat, benestar i vitalitat, estarem en disposició de tractar-los amb el respecte que es mereixen i deixarem d’explotar-los indiscriminadament. Aquesta nova conciència amb els nostres companys de viatge ens farà, sens dubte, ser més considerats i respectuosos també amb els nostres congèneres humans.
Daniel Alarcón
Veterinari
(Article original per a la revista la Font del Diàleg, 20/10/06)
|
L'Art de Guarir els Animals I. (Al Neolític, Antic Egipte, Xina i Mesopotàmia).
|
|
Des del moment en què l’home va domesticar els animals, la seva relació amb ells va deixar de ser quelcom mes que la pura subsistència alimentària. Una ferma aliança, moltes vegades ofensiva-defensiva, va haver de contemplar una ajuda mútua. En garantia d’aquest vincle, l’home va aportar mitjançant el seu raciocini, ni més ni menys que la veterinària, la capacitat de guarir les malalties del seu soci.
Havent-se produït el fenomen de la domesticació al Neolític, és evident que trobarem homes dedicats a tenir cura de la salut dels animals ja des d’aquest període, encara que l’absència de documentació escrita ens obliga a guiar-nos per altres fonts menys explícites com les pintures rupestres, que molt poc ens indiquen a no ser unes ratlles verticals a la cova de Montespan, França, que han estat interpretades com cèrcols a on possiblement es mantindrien els animals domesticats.
A l’Antic Egipte, els animals sagrats tenien, dins dels temples, persones a càrrec de la seva cura i alimentació. “Els sacerdots de menor rang, els uab (purificats) examinaven els animals pel sacrifici; els de major categoría o hemunefer (servidors del Deu) cuidaven dels animals…”. A part d’aquests, hi havia els swnw, practicants laïcs que s’encarregaven de fer les funcions d’inspecció del ramat i de la carn, així com de supervisar els sacrificadors dels temples.
El papir de Kahun és el document que ens atestigua la presència de la medicina veterinària a Egipte. En ell es descrien les malalties del ramat i el seu tractament, així com malalties de gossos, gats, aus i peixos. “ A més dels rituals màgics i religiosos, els tractaments preventius i curatius dels animals podien incloure banys freds i calents, friccions, cauteritzacions, sagnies, castracions, reduccions de fractures, …”.
A l’Antiga Mesopotàmia el Codi de Hammurabi (cap el -1750) conté aranzels per a la sanació de bous i ases.
Dins el territori del que avui es Xina, al segle VIII a. C. el veterinari Wang Tao va escriure una obra sobre malalties de l’home, el cavall, els vaquins, i els gossos. Quatre segles més tard el veterinari Ma Shi Huang "curava cavalls i dragons”, nom que a la literatura xinesa es donava als cavalls celestials que suaven sang, és a dir el que en l’actualitat es considera una malaltia pel paràsit “Parafilària multipapilosa”.
A la Índia, el rei Asoka, conegut com el Constantí del budisme pel seu favoritisme cap a aquesta religió, va ordrenar construir durant el seu regnat (cap el -270) hospitals veterinaris (pasookicisa) per acollir els animals. A la religió hindú el veterinari Palakapya era considerat fill d’un santó i d’una elefanta. Altre veterinari cèlebre va ser Salihotra, el nom del qual se li va adjudicar posteriorment al cavall i al metge dels cavalls: salihotrasastra.
Traducció de l'original (*) publicat a la revista la Font del Diàleg (2005):
Daniel Alarcón
(*) Breve Historia de la Veterinaria.
Dr.Osvaldo A.Pérez.Médico Veterinario,UBA. Licenciado en Historia,USAL. Profesor de Historia,USAL. Presidente de Asociación Argentina de Historia de la Veterinaria. http://webs.sinectis.com.ar/oaperez
|
Remítanos Su Opinión
Si quiere enviarnos su opinión para publicar en esta página, hágalo desde este pestaña, o mediante el formulario de opinión más arriba.
Después de comprobar su contenido y darnos su aprobación lo colgaremos durante un algún tiempo. Recuerde que este web se actualiza periódicamente.
|
|
Por favor, para pasar página suba al índice izquierdo.
|
|
©2004-2008.veterhome.com.Todos los derechos reservados.Teléfono de contacto +34 931 135 125
|
|